Es pot aprendre a viure sàviament?
Xàldigues sapiencials són com petites espurnes que pretenen ajudar en aquest apassionant art d’aprendre a viure.
Avui un conte tradicional ben alliçonador per cert.
Així com hi hagué un «moviment o tradició profètica», hi va haver també a Israel un «moviment o tradició sapiencial», un moviment humà i religiós al mateix temps. Com a fruit d'aquest esforç i experiència va anar naixent, al llarg de segles, una literatura sapiencial que va seguir després del reconeixement canònic dels llibres sapiencials que trobem a la bíblia. Tenim una xàldiga sapiencial, una espurna, en aquest conte hassídic:
Un rabí ja ancià preguntà als seus deixebles com podien distingir que s'havia acabat la nit i havia començat el nou dia. Un dels deixebles preguntà: – Potser quan veus un animal que està lluny i distingeixes si és una ovella o un gos?
El rabí respongué: –No.
Un altre deixeble preguntà: – És tal volta quan veus un arbre en la llunyania i pots distingir si és una figuera o una pomera?
El rabí respongué: –No.
Un tercer deixeble s’animà a dir: –Podria ser quan tens un fil a la ma i distingeixes bé el color?
El rabí respongué: –No.
Aleshores els deixebles preguntaren: – Doncs, quan és?
El rabí respongué: –És quan pots mirar a la cara qualsevol home o dona i adonar-te que és el teu germà o la teva germana. Perquè si no veus això, dintre teu encara és de nit.