D’ahir i d’avui

Al  llarg dels meus anys de  docència de la Bíblia, concretament en el camp de l’Antic Testament,  he pogut adonar-me que molta gent té veritable interès per la Bíblia però també és cert que troba dificultats a l’hora d’endinsar-se en uns textos que ens resulten llunyans tant pel que fa al temps com a l’espai. Per entendre bé un text cal tenir en compte no solament el text sinó també el context. 

Per això m’he embrancat en un material que vol ser una finestra a aquest món ple de vivències i experiències de tota mena, amb unes persones que viuen la seva vida amb els alts i baixos, problemes i dificultats, encerts i desencerts, com tothom, però sempre penjats de la mà de Déu. El gènere  literari emprat no és aliè al sentir dels autors bíblics donat que els llibres de Jonàs, Rut, Ester, Tobies i Judit ens presenten un missatge embolcallat en una trama novel·lada. És llegint i explicant aquests llibres sapiencials, que em va venir la idea de presentar el context en què van anar sorgint els diferents llibres de la Bíblia, però sota la forma de relat casolà, senzill i planer, un llenguatge assequible a tot tipus de lector. Tot i que aquí serà diferent,  ja vaig emprar aquest gènere literari en el llibre “Empoderades per l’Esperit”.
Vaig fer alguns consultes abans de decidir-me a posar fil a l’agulla, per tal d’ajudar-me amb opinions i punts de vista aliens, i se’m va aconsellar que no em limités a escriure una narració novel·lada sobre aquells temps antics sinó que el text resultaria més atractiu si es feia un entramat amb un relat encaixat en l’actualitat. Vaig acollir i agrair la idea. Sí, l’ahir i l’avui formarien un entrellat que no sols ajudaria a entendre el passat sinó que també podria convidar el lector a interpretar la Paraula de Déu en la trama mateixa de la seva vida.
Pel fet de tractar-se d’un relat llarg, es preveu anar oferint el text en “petites dosis” que aniran apareixent periòdicament. S’aniran alternant uns fragments d’aquell temps amb uns personatges i unes històries del nostre temps. D’aquí que el títol d’aquest apartat sigui “D’ahir i d’avui”.