D'ahir i d'avui. Primera dosi
Barcelona 2011
Amb el títol de periodisme gairebé acabat de sortir del forn, en Joel, pletòric d’eufòria, de somnis que ja considera projectes, planeja viatjar a Egipte amb el Gerard, el Ferran i el Marcel, amics de tota la vida des que anaven a la guarderia. Tots quatre són del barri de Gràcia i no solament es veien a l’escola sinó que compartien també les estones de lleure degut al veïnatge i al fet d’anar al mateix esplai. En arribar a la Universitat, seguiren camins diferents: El Gerard i el Ferran van optar per Medicina, el Marcel per ADE i el Joel es va decantar per Periodisme. Això sí, tots a la UB. Ara, tots quatre, intuint que cadascú tirarà aviat per la seva banda, es disposen a fer un viatge junts per celebrar l’antiga amistat i el final d’una etapa. No han hagut de rumiar massa cercant destí perquè en Joel feia anys que venia anunciant que, a la primera de canvi, volia enfilar els peus cap a la terra dels antics faraons. Des de Primària que ha sentit atracció per Egipte. Li agradava llegir llibres, veure pel·lícules sobre saquejadors de tombes, malgrat a la nit tingués malsons a causa de les malediccions que guardaven en les seves entranyes. Admirava l’Indiana Jones i, molt secretament, anhelava de posar-se en la seva pell. En anar a dormir, ja en el llit, s’obria en la seva ment una gran pantalla on la imaginació juvenil projectava la pròpia pel·lícula fins que el llençol blanc de la son posava punt i final a l’episodi.
Encara ara recorda prou bé un documental d’anys enrere, on es narrava com Chapollion va desxifrar la pedra de Rossetta i, durant molt de temps, el llibre de Ceram, Dioses, tumbas y sabios va ser el seu company de capçalera. Precisament, al batxillerat, el seu treball de recerca versava sobre aquest tema. Fins va aconseguir que els seus pares el portessin a Paris, al Louvre, per poder veure la famosa pedra de Rosetta amb els seus propis ulls i adquirir algunes imatges i informacions de primera mà.
Els maldecaps d’aquella època consistien en discernir cap on s’encaminaria a l’hora d’escollir carrera. L’arqueologia el fascinava però també el periodisme l’atreia moltíssim. Al final, influenciat pels pares que no paraven de repetir-li que no es guanyaria la vida com arqueòleg, es va inclinar pel periodisme. Ves a saber! Sempre pot sortir la possibilitat de fer un reportatge sobre alguna excavació, es repetia tot sovint.
El dia que els quatre amics van anar a veure el film Àgora, d’Amenábar, en Joel va sentir que se li regiraven velles emocions. La pel·lícula el va deixar encantat i alhora desconcertat ¿Com era possible conciliar unes religions que parlaven de pau i d’amor amb la praxi d’una violència en nom de la seva fe? Es va jurar a si mateix que, en la primera ocasió que es presentés, visitaria Alexandria per descobrir-hi les petges del passat; com si pel fet de trepitjar aquella terra que fou la pàtria d’Hipàtia els seus dubtes poguessin esvair-se. Així que, en programar el viatge, tan bon punt el Gerard va parlar de possibles llocs de destinació, l’entusiasme fervent del Joel va fer decantar la balança vers Egipte.
Ara ha arribat el moment tant esperat. De fet, van acabar la carrera al juny però el viatge s’ha hagut d’aplaçar fins que han tingut prou poder adquisitiu. El pares els van dir que amb la crisi que campa pel país, si volien fer un viatge se l’havien de finançar. Per això es van posar a treballar en el que fos per tal d’obtenir calers. En cinc mesos, el Joel ha fet de cambrer en un restaurant de la Rambla Catalunya, de guia turístic a la Pedrera i de repartidor de pizzes a domicili. Ara cal aprofitar les vacances de Nadal perquè el 15 de gener és el dia senyalat per a què el Joel entri de ple en el món laboral. A partir d’aquest moment sabrà què vol dir guanyar-se les garrofes. Ha tingut sort en trobar una feina que pot ser l’oportunitat de la seva vida. Almenys així ho pensa ell en aquest 24 de desembre mentre s’està dutxant abans del sopar de Nadal. Un amic del seu cunyat, que treballa a TV3, va introduir el seu currículum en el despatx adient i en el moment oportú. De fet, val a dir que el seu currículum feia patxoca: un historial acadèmic brillant, bon bagatge pel que fa als idiomes –català, castellà i anglès molt bé; francès i italià força bé i en alemany es defensa–. A més, va fer pràctiques a 8TV amb el resultat d’un bon informe. Tot això —no sé sap si alguna cosa més– li ha servit per obtenir una plaça de becari a TV3. No cobrarà gaire —només per cobrir despeses— però si sap aprofitar l’ocasió pot obrir-se camí i forjar-se futur en els mitjans de comunicació. Un bon començament per un periodista novell. Aquest enfilall de pensaments compassats per la dutxa li aporten un excel·lent estat d’ànim.
–Sembla que no pugui ser! Diu per a ell mateix. Vuit dies visitant el país dels meus somnis! I quan torni, au! De cap a Sant Joan Despí! Mira que n’he tingut de sort! Ara que, gràcies al meu cunyat perquè si no... (Sent una veu que el crida) Merda! La mare ja m’està dient que faig tard. No la fem enfadar que avui cal tenir pau a taula; som molts a sopar i els sermons em posen de mala llet.