PER QUÈ AQUEST NOM DE “SHALOM”, (PAU)?

El dia 1 de gener començàvem l’any amb la benedicció de la pau que ens presenta el llibre dels Nombres:

«Que el Senyor et beneeixi i et guardi.
Que et faci veure
la llum de la seva mirada
i s’apiadi de tu.  
Que fixi damunt teu
la seva mirada
i et doni la pau» (Nm 6,24-26).

Però en mirar el meu entorn
no puc deixar de veure com uns criden,
d’altres canten, escriuen o senzillament demanen:
—Prou de guerres, pau al món!
També jo, cada matí, enmig d’aquest malson,
humilment, t’imploro:
Senyor, dona’ns el teu Shalom!
Els meus ulls envelleixen per l’impacte de l’horror,
en veure míssils, coets, tancs i armes
a tort i a dret...
A Gaza, a Israel, a Ucraïna i a tants indrets!
Diàriament moren nens, pares, mares,
avis i àvies...  i el seu únic pecat era ser allà
en un lloc a l’abast del Leviatan  de la violència
que va ferint de mort
la Vida mateixa que ens envolta!
Vida que tu ens vas confiar per a què la servéssim.

Sí, la terra és plena de la sang de molts Abel’s,
i la mateixa Terra impreca justícia
perquè també ella es veu danyada, punyida,
violada i escarnida.
El silenci de mort, els gemecs emmudits d’esgotament,
de tantes i tantes persones del nostre planeta,
es veuen embolcallats d’indiferència;
i jo, en silenci, avergonyida, et dic: I tu, Senyor,
quan ho veus, què hi dius?

I em pregunto: ¿és que sols el mal
ha arrelat en el nostre món
perquè hi hagi tanta perversitat,
mentida, odi i falsedat?
Fins i tot el gemec del dolor es ven en imatges
i la mateixa devastació es cotitza  en nivells d’audiència.
Hi cap una major aberració?

Ja n’hi ha prou de mentides!
Ja n’hi ha prou de parlar de pau amb la boca petita
mentre els comptes bancaris d’alguns
s’engreixen amb la sang de les víctimes
gràcies a la venda d’armament.
Tu, oh Déu, que escoltes sempre
el clam de l’oprimit,
no pots romandre imparcial.

Així i tot, el prec sincer i esperançador de molts
comença a ressonar per damunt
d’estèrils consignes i pamflets
que contaminen, amb la seva fal·làcia insolent,
el sagrat valor de la Pau.
Aquest petit grup de “ḥassidim”  d’avui
són salvaguarda d’esperança.

En el silenci del capvespre,
des de la impotència més radical,
sols puc suplicar:
Senyor, dona’ns entranyes de bondat,
arranca’ns aquest cor de pedra,
dona’ns un esperit ferm i compromès
amb totes les víctimes, els febles de la terra, els petits,
que eren i són els teus preferits!
Dona’ns, Senyor, en aquest inici de l’any nou,
un cor de carn i fes-nos, si et plau,
missatgers del teu Shalom!

Si vols aprofundir més en el significat de “Shalom” ves a l’apartat: Què diu la Bíblia de...i vocabulari